Cresta del Port d'Oô al Perdiguero

Croquis Cresta Perdiguero.

En un calorós dia d'agost i un cop fetes les respectives motxilles, sortirem tres xicots ben plantats, Vall d'Estos amunt i, amb les calces curtes posades, anàrem escurçant els 1.600m de desnivell que ens separaven del Port d'Oô, on ens esperava un desconegut bivac a 2.900m.

Al cap de sis hores i mitja de començar la caminada arribarem prop del coll, i on descobrirem un lloc bastant adient per a fer-hi bivac, i sense problemes d'aigua. Així que ens abrigarem i prepararem una crema d'espàrrecs i té calent, i tot seguit ens introduirem als nostres sacs de ploma que estaven ben calentonets de l'escalfor de tot el dia.

Cresta del Cap Seilh dera Baquo al Perdiguero L'endemà de bon matí (7:30h AM) ens llevem, desprès de que han caigut quatre gotes, tornem a refer les motxilles i omplir les cantimplores, cosa essencial en el recorreguts de cresta; tot seguit pujem per un esperó de roca (PD) a buscar la cresta Oest del Cap Seilh dera Baquo (Glacera de la Vaca), un cop a la cresta i amb el Sol per company fem un petit desdejuni (0:30h) i desprès remuntem l'aresta, vorejant els gendarmes per la dreta (PD) fins arribar al cim Cap Seilh dera Baquo (3.106m).
Pas Cavall entre el Cap i el Pic Seilh dera Baquo Continuem per una cresta fàcil fins a la cota 3.065m d'on baixem a una espècie de pas de cavall, on aprofitem que raja una mica d'aigua de una placa de neu per reomplir les cantimplores. Continuem fins al cim principal Gran Pic Seilh dera Baquo (3.114m) (2:30h).

Desprès de firmar al llibre de registre, enfilem la cresta cap l'Est a buscar la Bretxa del Portilló on hi arribarem amb un petit rappel (10m), amb instal·lació ja muntada.

A continuació superem el pas de la bretxa per una estreta aresta i seguidament escalem per la dreta, amb passos de II i III, fins arribar, flanquejant les dificultats per la dreta, al cim del Portilló (3.050m) (4:15h). A dalt hi ha una amplia terrassa, molt aprofitable per a fer-hi bivac i on nosaltres recuperem forces menjant uns ganyips i admirant el fabulós paisatge que s'obre als nostres ulls.

Tot seguit baixem la cresta cap l'Est fins que aquesta s'adreça, en aquest punt flanquegem cap l'esquerra a buscar un pas fàcil per entrar a una xemeneia-canal que s'obre a sota nostre, i desprès d'un pas de II arribem al Portilló d'Oô (2.913m) (4:55h).

Continuem emprenent la part més delicada de l'ascensió, iniciant l'escalada primer per l'aresta i desprès cap a la dreta amb un pas de III, continuem per sota la cresta, per la vessant Sud i escalant per una sèrie de repises i graonades (PD) fins que trobem una paret al bell mig de la cresta.

Ens encordem i des de una amplia plataforma flanquegem cap a la dreta, per una petita repisa, fins a l'angle de l'aresta, tirem amunt amb un pas un xic desplomat (III) i pujem uns 20m recte amunt per a fer reunió en una petita plataforma (BD). D'ací per l'esquerda que tenim davant i amb una curta bavaresa, retornem a l'aresta d'abans que en un tirada de 15m ens porta a terreny més fàcil (BD); la dificultat d'aquesta tirada consisteix, en el nostre cas, amb una motxilla de travessada en augmenta la dificultat en un grau, o sia D (IV).

Continuem a "l'ensamble" pel pedregam inestable (PD, delicat) fins a la pedrera on ens desencordem i tot seguit prosseguim per la tartera fins la Punta Oest del Perdiguero (3.176m) i d'ací per l'aresta fàcil al Perdiguero (3.221m) on parem a fer una mica de menjada (7:20h).

El temps, que fins ara era bo, s'embolica ràpidament i en veure els llamps, decidim que en lloc de continuar la cresta com volíem ens veiem obligats a perdre alçada ràpidament cap el Coll Ubago. Mentrestant cau una fina pluja acompanyada d'un vent força empipador.

Però per causes alienes a la nostra voluntat, i quan ja havíem perdut quasi 500m de desnivell, el temps es torna a arreglar una mica i queda indecís. Nosaltres, però, ja tenim decidit el que farem, i que serà el baixar fins al Llac Inferior de Literola (2.500m) on dinàrem bé (16:55h PM).

Desprès de dinar baixem per la Vall de Literola fins als Banys de Benasque i des d'on la carretera asfaltada ens torturarà els nostres cansats peus fins al vespre (20:15h PM) hora en que arribarem al campament del Pla de Senarta.

Horari d'escalada: 7:20h, amb parades incloses.

Aquesta jornada d'escalada a 3.000m d'alçada que té una llargària lineal de 3,6 Km i dels quals hi ha 632m d'escalada i 319m de desgrimpada, amb un bell panorama durant tota la travessada, com correspon a una cresta, l'efectuarem en Roman Vallina, en Toni Rodríguez i en Martí Riera (de dreta a esquerra) durant el campament d'estiu de l'AEM, els dies 4 i 5 d'agost de 1981.

Marti, Toni i Roman

clica a la foto per veure l'album

Tornar a inici © Martí Riera Blanc (text i fotos)